Carles Puigdemont presideix l'acte d'inauguració del curs universitari

El Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona ha acollit aquest matí l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2016-2017 del sistema universitari català. La lliçó inaugural, titulada «Medicina i literatura, una parella de fet», ha estat a càrrec de la catedràtica de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Amàlia Lafuente. L’acte l’ha presidit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que, recuperant les reflexions de Pere Bosch i Gimpera esmentades prèviament pel rector, i en referència al context polític actual, ha afirmat: «El reconeixement és una aspiració legítima que va més enllà dels acords polítics». «Sense reconeixement —ha remarcat el president— no hi ha possibilitat d’entesa». «Espanya no està ni se l’espera massa», ha afegit, però ha reconegut que, «d’oportunitats, encara n’hi ha avui». «Des de la Universitat —ha insistit—, les oportunitats no es poden donar per vençudes».

Puigdemont ha fet un balanç de les competències assumides en matèria universitària pel Govern de la Generalitat en els darrers trenta anys i ha reconegut la feina feta per les universitats. D’aquest període n’ha destacat l’increment en el nombre d’universitats (de tres a dotze), d’estudiants (de 120.000 a 250.000), de professors de les universitats públiques (de 6.000 a 16.000), de tesis doctorals llegides anualment (de 300 a 2.000) i d’inversió mitjana per estudiant (de 4.000 a 10.000 euros). «Amb el pas dels anys —ha afegit el president—, s’ha trencat el privilegi que suposava estudiar a la universitat, s’ha superat la fractura social i també la territorial, de manera que el sistema universitari actual tendeix a l’equitat».

Segons ha dit, la captació i retenció del talent —mitjançant els programes de contractació Serra Húnter i ICREA— ha situat la universitat catalana en una bona posició de reconeixement internacional, com no havia tingut mai fins ara, però cal millorar, fent un «esforç compartit i acordat». En primer lloc, configurant una oferta coherent i flexible de graus i màsters atractiva internacionalment, amb valentia per incloure els canvis necessaris. Sobre el model d’accés a la universitat, Puigdemont ha manifestat: «De cap manera podem permetre la imposició d’una revàlida estatal que no ens deixi avaluar el que ensenyem». I sobre el finançament de les universitats i el sistema de tarifació social i beques ha anunciat que ja hi ha un equip acadèmic valorant la política de preus i el sistema de beques. «Els recursos no són il·limitats —ha recordat—, i cal distribuir-los de manera eficient». «La visió uniformitzadora de l’Estat és una amenaça per a la nostra manera de prendre decisions», ha sentenciat.

Les darreres paraules de Puigdemont han estat per destacar les fortaleses del país —entre les quals hi ha les universitats—, i que cal aprofitar: «En aquest moment històric, decisiu per al país, volem aprofitar el valuós recurs de l’educació superior i la recerca per als nostres ciutadans i per formar part dels països que han fet de la revolució del coneixement una aposta clau com ho va ser fa segles la revolució industrial».

«Fidels a la ciutadania de Catalunya»

En una de les seves darreres intervencions com a rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez ha obert el seu discurs d’inauguració recordant la intervenció de l’exrector Pere Bosch i Gimpera durant la inauguració del curs 1937-1938 a la Universitat de València, una conferència titulada «Espanya» en què el rector republicà va apostar per superar la concepció d’Espanya ortodoxa existent per un projecte que acceptés l’existència d’un conjunt de pobles variats que «les superestructures polítiques sempre havien amagat».

El rector Ramírez ha tornat a recórrer a Bosch i Gimpera per donar la benvinguda a aquest nou curs acadèmic als estudiants i també per recordar-los que «la plenitud nacional de Catalunya va estretament lligada a l’estat de la seva universitat». «Com més se l’ha identificat amb Catalunya, més forta ha estat», ha dit.

En el seu repàs a l’actualitat política, Ramírez ha apuntat que, a la crisi de representativitat viscuda en molts àmbits, s’hi ha sumat una crisi de llenguatge i de «paraula forta i pobresa de discurs». «Davant el rumor d’una possible aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, i encara colpits pel to emprat en l’obertura de l’any judicial, la Universitat de Barcelona, en l’exercici de la seva autonomia universitària, continuarà fidel al costat de la ciutadania i de les institucions catalanes», ha afirmat. «La missió de la Universitat és que la raó finalment corregeixi el resultat respectant la tradició. Nosaltres, humilment, podem oferir el nostre mètode més genuí per avançar en la solució de problemes que semblen insolubles: donar rellevància i apel·lar al llenguatge com a gran aliat, en definitiva al logos».

Encara amb el ressò de la publicació de la nova edició d’un dels rànquings internacionals més importants, els QS World University Rankings 2016-2017, que situen la Universitat de Barcelona al capdavant del sistema estatal, Ramírez ha dit: «La universitat catalana és una institució potent en recerca, i de qualitat reconeguda en docència», però també «un agent social i cultural» de primer ordre. Per últim, el rector ha conclòs: «La universitat és essencial per garantir un futur de progrés per a la nostra societat».

El president en funcions del Consell Social de la UB, Joan Corominas, ha començat la seva intervenció amb unes paraules de reconeixement i agraïment a Salvador Alemany, que el mes de juliol passat va deixar aquest càrrec. En el seu discurs, Corominas ha afirmat que tot i que Catalunya és un territori capdavanter en recerca universitària, «si comparem la transferència i innovació del sistema universitari català —i de la nostra Universitat en particular— amb altres universitats europees amb indicadors de recerca similars, reduïm en ordres de magnitud els nostres resultats». També ha recordat la reducció «molt significativa de fons en tots els àmbits de l’activitat» de la Universitat, i ha afirmat que és el moment de revertir aquesta situació i corregir els «punts clau que hipotequen el nostre futur». Joan Corominas ha acabat la seva intervenció agraint al rector Dídac Ramírez la feina realitzada: «D’una banda tenim una situació econòmica equilibrada i de l’altra s’han pres les decisions clau de millora de la nostra organització acadèmica i administrativa»

A l’acte també hi han assistit el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, el secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, diputats i diputades del Parlament de Catalunya, i rectors i exrectors de les universitats catalanes.

Una lliçó inaugural de medicina i literatura

Durant la lliçó inaugural, la catedràtica Amàlia Lafuente ha defensat la bona relació que hi ha entre medicina i literatura, «malgrat l’arcaica separació entre lletres i ciències». Una bona relació que, «especialment en el marc acadèmic actual, no s’ha pogut regularitzar».

Lafuente ha destacat que el gènere literari de la novel·la mèdica «regala el descobriment de la professió i la descoberta del món sanitari». Un altre «encant» del gènere, en les novel·les més clàssiques, és el paper del metge heroi, «una figura admirable en la qual el lector pot dipositar la seva confiança». Més actual és el personatge que ha qualificat com a «metge excels», i que, segons ha dit, «és un personatge molt actual que deriva de la superespecialització mèdica i de les exigències d’excel·lència curricular per a la promoció personal». En aquest sentit, l’autora ha recordat la sèrie de televisió House, que ha estat objecte d’estudi en revistes mèdiques especialitzades com ara The Lancet. Una conseqüència evident de les elevades expectatives de les novel·les mèdiques és, a parer de Lafuente, l’increment de vocacions científiques. Així, ha recordat que Espanya és el segon país del món amb més facultats de Medicina, fet que ha portat a una ràtio elevada de metges per habitant que provoca que molts hagin d’emigrar o treballar en condicions precàries.

La professora Lafuente també ha explicat quins efectes ha tingut la literatura en el món sanitari. Els ha dividit en quatre nivells: docència, divulgació, dilemes morals i denúncia social. En relació amb la docència, ha afirmat: «El professional mèdic ha de conèixer de primera mà la por, l’amargura, la tristesa i, en general, les emocions que provoca la malaltia», i ha destacat que «no hi ha dubte que el mitjà més apropiat per expressar-ho és el registre literari». Pel que fa a la divulgació, ha recalcat que «el cervell humà està dissenyat per escoltar narracions». «La novel·la de ficció mèdica —ha explicat—, quan posa la trama, els personatges i les emocions al servei de la ciència, es converteix en una eina de divulgació enormement poderosa», tant per a les persones alienes a la ciència com per a les que s’hi dediquen. Un altre aspecte és el dilema ètic, que, tal com ha subratllat, «funciona com un conflicte que anima el lector a pensar com argumentaria moralment sobre el tema». Finalment, la literatura també és una «eina de poder social». Ho ha il·lustrat amb l’exemple d’una novel·la que va tenir un gran impacte social i polític: La ciutadella, d’Archibald Joseph Cronin, que va provocar la creació de la primera organització moderna dels sistemes de salut a la Gran Bretanya.

Al llarg de la lliçó, per il·lustrar l’exposició, Lafuente ha esmentat obres de ficció mèdica de diversos autors, molts dels quals han estat metges, com ara Arthur Conan Doyle, Robin Cook, Noah Gordon, Txékhov o Tolstoi. Finalment, ha conclòs que «la relació entre literatura i medicina és necessària pels beneficis que es reporten mútuament».

En el transcurs de l’acte, hi ha hagut actuacions del Cor de la Universitat, i la secretària general de la UB, Isabel Miralles, ha presentat el vídeo de la memòria del curs acadèmic 2015-2016. Així mateix, s’han lliurat les medalles de la Universitat de Barcelona al professorat i al personal d’administració i serveis jubilat durant el curs anterior, i també s’han atorgat les distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària que concedeix la Generalitat de Catalunya. Un dels premis individuals ha estat per a Concepció Amat, professora del Departament de Fisiologia de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, pel seu lideratge en la innovació i millora de la docència a través de l’avaluació continuada i el treball en competències transversals i pel seu impuls a la interacció entre diferents nivells educatius. Els premis estan dotats amb 20.000 euros.

Al principi de l’acte, representants de Comissions Obreres, de la Junta del PAS i del Comitè d’Empresa han fet dues intervencions crítiques amb la política de retallades que han patit les universitats durant els darrers anys.

(font: UB).