La Plataforma CTI planteja el repte d'una economia sostenible i competitiva combinada amb l'agenda social

El dijous, 14 de desembre, va tenir lloc el Seminari internacional 2016: ‘Innovació i reptes socials’ al Palau Macaya de Barcelona. El seminari, impulsat per la Plataforma Coneixement Territori i Innovació (Plataforma CTI) amb la col·laboració de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, la Fundació “la Caixa” i la Generalitat de Catalunya, se celebra cada any i és un esdeveniment singular d’alt nivell en què representants de les universitats públiques, els màxims responsables de les principals empreses catalanes i experts en innovació i competitivitat territorial es reuneixen per a intercanviar iniciatives i experiències conjuntes.

En aquesta nova edició el seminari va gira entorn de la necessitat de fer confluir les agendes de la innovació i dels reptes socials en el discurs i en la pràctica. És per això que es van tractar qüestions com ara les eines i mecanismes per a facilitar la col·laboració universitat-societat-empresa per al desenvolupament sostenible local i global. També s’hi van valorar les estratègies públiques i empresarials d'innovació actuals en termes d’agenda social, el rol de les universitats per apropar els agents i el canvi cultural, i la dimensió social de les empreses més enllà de la Responsabilitat Social Corporativa. En el seminari es van explicar també models i exemples de col·laboració entre els 4 agents (administració, empresa, universitat, societat) en altres ciutats i regions.

El seminari va comptar amb experts de primer nivell i responsables d’organitzacions públiques i privades locals i internacionals. El programa va començar amb la intervenció de Josep Pallarès, director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya que va voler destacar que "apropar la innovació a la societat i teixit productiu és una de les tasques en les que el govern català treballa més intensament". Així mateix va assenyalar que "construir ponts entre els diversos actors implicats és essencial per a traspassar el coneixement a la societat". En aquest sentit va emfatitzar que "pogrames com el de Doctorats Industrials apropen universitat i empresa i ens encaminen més cap a una economia del coneixement".

Joan Cortés, soci-consultor de Bee&Butterfly, va actuar com a moderador. A continuació van tenir lloc dues conferències. ‘Les organitzacions en la cruïlla dels beneficis econòmics i socials’ a càrrec de Jordi Portabella. El director de l'àrea de Recerca i Coneixement de la Fundació Bancària “la Caixa” va assenyalar, entre altres aspectes, que "la innovació social és la que dóna sentit a la innovació" i que "la recerca ha de ser més oberta i enfocada a resoldre els reptes socials". Tot seguit Charles Leadbeater, reconegut pensador i expert en innovació i creativitat, va presentar la seva conferència ‘El rol de la innovació per a afrontar els reptes socials’. Entre les nombroses idees que va exposar, Leadbeater va destacar que "les ciutat són espais d'innovació" i sobre els quals cal "plantejar-se, per exemple, com ens hi volem moure, abans de decidir si volem una flota de taxis o empreses com Uber". En aquest sentit, va remarca que "el que faci Barcelona és molt important, més que mai necessitem creativitat i espais en comú per la innovació". El pensador va exposar també la necessitat de repensar el cosmopolitanisme i l'oportunitat que Barcelona té de fer-ho.

A continuació va seguir una taula rodona al voltant del tema ‘El rol de les organitzacions de la quàdruple hèlix i els reptes socials’ en què van intervenir Francesca Bria, comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l’Ajuntament de Barcelona, Christoph Wäller, director d’Innovació de SEAT, Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector. En la taula rodona van sorgir idees sobre diferents qüestions. Bria va voler reivindicar "el rol dels governs en els processos d'innovació social" i va expressar, entre altres, que "quan parlem de dades, la ciutadania té dret a la informació i la seva protecció". Mentre que Subirats va reclamar que "es vinculi la mesura i incentius de la recerca a l'impacte social que genera" i va afegir que "la recerca universitària no te incentius per abordar solucions als reptes socials". De la seva banda, Illa va apuntar que "cal integrar l'historial clínic i social. Sense atenció preventiva es cronofiquen situacions i augmenta despesa".

Les conclusions del seminari va anar a càrrec de Mònica Figueras, vicerectora de Responsabilitat Social i Promoció de la Universitat Pompeu Fabra. Entre altres punts Figueras va destacar que "des de les aules, les universitats hem de fomentar el pensament critic i la formació de ciutadans responsables" En la seva intervenció, Josep M. Vilalta, secretari executiu de l'ACUP, va expressar que "les polítiques públiques (fiscalitat, recerca, dependència...) es decideixen massa lluny" i va advocar per revertir aquesta situació. En conjunt, des d’una perspectiva interdisciplinar i interinstitucional, fent un anàlisi d’experiències específiques i en un debat en un sol fòrum amb experts i responsables i directius de ciutats, governs, empreses i universitats, el seminari va aprofundir en el doble repte al que s’enfronta Europa i el conjunt dels seus estats i regions. D’una banda, la construcció un sistema econòmic sostenible i competitiu a escala global, conformat per un teixit d’empreses sòlides i intenses en innovació i que generin valor afegit. De l’altra, el fet d’atendre i de donar resposta adequada a les problemàtiques socials creixents per tal de basar el projecte europeu en una societat justa, equitativa, oberta i que ofereixi oportunitats de futur als seus ciutadans. Els participants van estar d'acord en què sovint aquests dos reptes s’aborden des d’òptiques distants o paral·leles, quan de fet els àmbits social, econòmic i cultural han de convergir i constituir la peça central d’un mateix projecte col·lectiu i polític. Així mateix, en aquest context, la innovació, el coneixement i el capital humà qualificat juguen un paper estratègic i arrelen amb la tradició secular europea.