Primeres receptes de l'Agenda d'innovació social a Catalunya (2019-2021) per respondre als reptes presents
Malgrat la vitalitat de la seva economia, Catalunya no aconsegueix traduir la prosperitat en més benestar i cohesió social. Els indicadors de pobresa, desigualtat i exclusió social, que van veure’s agreujats arran de la crisi econòmica i financera, romanen estancats i alguns, fins i tot, en declivi. Aquesta és la principal constatació de l’Agenda d’innovació social a Catalunya (2019-2021) que s'ha presentat avui dimecres 18 de setembre en el Seminari ‘Innovació i reptes socials a Catalunya’ al Palau Macaya de ”la Caixa” de Barcelona.
L’ Agenda mostra la profunda transformació que experimenta el fràgil context social de Catalunya ocasionada per diversos factors com la precarització del mercat laboral i l’atur, la problemàtica de l’accés a l’habitatge, les desigualtats en les diferents etapes del sistema educatiu, l’envelliment progressiu de la societat i l’arribada de la població estrangera, entre d’altres.
L' Agenda consta d'un seguit de dades per emmarcar la situació actual, per exemple, el fet que a Catalunya la taxa d’atur ha disminuït de l’any 2013 al 2018 del 23,1% al 11,5%, el risc de pobresa i/o d’exclusió social ha crescut del 19.8% al 21,3% en el mateix període. Així mateix l’Agenda destaca que aquest estat de vulnerabilitat és susceptible d’estendre’s a d’altres capes de la població i, en alguns casos, esdevenir crònic.
El catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Girona, Quim Brugué, que ha presentat l'Agenda ha destacat tres reptes a vèncer "la cronicitat en l'exclusió social, la vulnerabilitat i els cercles viciosos". Per aconseguir-ho ha proposat "innovar, però no pas perquè estigui de moda sinó perquè estem fracassant en fer societats més cohesionades".
En aquest sentit l'experta Helen Goulden, directora de The Young Foundation del Regne Unit, ha expressat que "cal saber escoltar tenint present que la innovació és necessària però no suficient per respondre als problemes plantejats" i ha proposat qüestionar-se els valors culturals de la pròpia societat.
L'altre expert internacional convidat al seminari, Chad Lubelsky, director del programa Recode del Quebec, ha afegit que per trobar solucions cal "canviar mentalitats i no voler córrer abans d'aprendre a caminar". Ha proposat així mateix "crear clústers i ecosistemes que serveixin per treballar i explicar-se".
En la jornada ha participat també el rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep A. Planell, secretari de l'ACUP, que ha afirmat que "l'Agenda no és una carta als reis sinó una prescripció, un diagnòstic local a problemes globals". Així mateix Francesc Xavier Grau, secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, ha volgut aprofondir en aquesta idea i ha destacat que "les universitats formen persones per transformar les estructures de la societat". De la seva banda, Marc Simón, director corporatiu de l'Àrea Social de la Fundació "la Caixa", ha fet èmfasi en què "la recerca social s'ha d'aplicar i cal compartir-la amb els diferents actors implicats, entre els quals l'administració".
La Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (Plataforma CTI) —impulsada per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), la Generalitat de Catalunya, Foment del Treball Nacional, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) i ”la Caixa” amb la col·laboració d’altres institucions, empreses i entitats radicades en el territori— posa de manifest per mitjà de l’Agenda d’innovació social a Catalunya 2019-2021 la necessitat d’una reflexió i acció concertada entre els diferents actors implicats en el nostre model de benestar social per encarar el futur i superar el model actual que dóna mostres d’esgotament.
En aquest context, la universitat pot jugar un paper clau per tal d’impulsar dinàmiques i solucions basades en la innovació com a vector de canvi i transformació social per mitjà d’un model democràtic i col·laboratiu que permeti conjugar les respostes que venen de la pròpia societat amb les que poden elaborar-se des de les institucions públiques.
L’Agenda d’innovació social, fruit de les idees sorgides a les IV Jornades Catalunya Futura celebrades el juny de l’any 2017 al Monestir de Poblet, complementa l’Agenda per a la innovació i la competitivitat de Catalunya 2015-2020, que la Plataforma CTI va presentar el desembre de 2016. El proper dimecres 18 de setembre, el seminari ‘Innovació i reptes socials a Catalunya’ permetrà fer-ne la presentació, debatre’n la seva implementació i analitzar per mitjà d’experts quin és l’estat de l’ecosistema de la innovació social a Catalunya, així com conèixer d’altres experiències de països capdavanters en la matèria. (En aquest enllaç i a sota trobareu el programa complet)
Sobre la Plataforma CTI
La Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (Plataforma CTI) és una iniciativa pionera que promou el progrés social, la competitivitat econòmica i la vitalitat cultural de Catalunya per mitjà de la col·laboració entre les universitats, les empreses, les administracions públiques i les organitzacions de la societat civil (quàdruple hèlix).
Creada l’any 2013 per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques amb el suport de la Generalitat de Catalunya, Foment del Treball Nacional, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) i “la Caixa”, la Plataforma CTI compta, avui dia, amb la col·laboració de nombroses institucions, empreses i entitats radicades en el territori i ha esdevingut un node estratègic d’anàlisi i de treball entre els agents per avançar junts vers una societat del coneixement.
D’entre les activitats organitzades anualment per la Plataforma CTI destaquen les Jornades Catalunya Futura, concebudes com un espai de trobada, reflexió i diàleg d’alt valor estratègic restringit a la participació d’una quarantena d’autoritats acadèmiques, responsables polítics, directius del món empresarial i representants de la societat civil. Aquestes jornades tenen la seva continuació en els Seminaris que, essent oberts al públic, cerquen promoure la discussió i l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques entre els agents amb el recolzament d’experts de primer nivell en els àmbits del coneixement i de la innovació, tant del context nacional com internacional.
