Catalunya se situa com el 5è país europeu en captació de fons de l’European Research Council i com un dels que té major impacte en el context de la UE, malgrat una despesa en R+D per sota de la mitjana

• L’ACUP ha presentat avui l’informe “Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes”, que es troba disponible al web www.indicadorsuniversitats.cat. L’Informe és un compendi de les activitats dutes a terme a les universitats públiques catalanes entre els anys 2014 i 2018.
• L’Informe reivindica el rol actiu de les universitats públiques catalanes en l’àmbit de la recerca, la transferència i la innovació i dedica un monogràfic a les estratègies de recursos humans orientades al desenvolupament professional dels investigadors, adaptades als estàndards europeus.

L’informe mostra l’excel·lent nivell de la recerca universitària a Catalunya en el context europeu i global, equivalent a països de referència a Europa, i tot això, malgrat l’infrafinançament que ha rebut la recerca universitària en els darrers anys, que pot posar en perill, com ja s’ha indicat en informes anteriors, la posició actual. Catalunya continua mantenint una situació destacada en el context europeu i espanyol, tant des de la perspectiva del programa marc H2020 com pel que fa a les convocatòries de l’European Research Council. Així ho demostren les dades, que també indiquen l’important paper de les universitats públiques catalanes en l’àmbit de la captació de recursos, tant estatals com internacionals, les quals són, en definitiva, un actor rellevant i el garant de la bona posició de Catalunya en l’activitat de recerca i innovació (R+I).

Aquesta és una de les conclusions de la sisena edició de l’Informe “Indicadors de Recerca i Innovació de les universitats públiques catalanes” impulsat per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i que s’ha presentat avui dimarts des de la Universitat de Barcelona i en línia. L’acte ha comptat amb la participació del secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Grau; la presidenta de l’ACUP i rectora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Maria José Figueras; el secretari executiu de l’ACUP, Josep M. Vilalta; la directora de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG), Carme Verdaguer; i la directora de l’Àrea d’Internacionalització de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Recerca (AGAUR), Cristina Borràs.

La present edició de l’informe “Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes” és un compendi de les activitats dutes a terme a les universitats del sistema públic universitari català entre els anys 2014 i 2018. Aquesta iniciativa, que va néixer el 2012 i s’ha anat consolidant en cadascuna de les edicions, permet que, mitjançant les evolucions d’indicadors de recerca i innovació (R+I) en sèries històriques, es comparin amb les universitats espanyoles i europees i, fins i tot, es fan visibles en els rànquings internacionals. Aquest informe dóna resposta, un cop més, al compromís de les universitats públiques de retre comptes a la societat per mitjà d’exercicis de transparència. El conjunt dels Informes es poden consultar a través del web www.indicadorsuniversitats.cat

En aquesta ocasió, s’hi incorporen nova informació sobre les tesis doctorals defensades (mencions internacionals i doctorats industrials), així com paràmetres respecte a l’aportació del sector privat al finançament de la recerca i indicadors de gènere addicionals. A més, es dedica el monogràfic al desenvolupament professional en el marc de l'Estratègia de Recursos Humans per a Investigadors (Human Resources Strategy for Researchers HRS4R) a les diferents universitats. En aquest sentit, totes les universitats catalanes han traçat plans d’acció pluriennals per a implementar aquestes estratègies, i han obtingut el reconeixement de la Comissió Europea en forma del segell de qualitat HR Excellence in Research, que identifica les universitats que generen i promouen uns entorns de treball que estimulin la recerca.

L’estructura consolidada en les diferents edicions inclou un primer capítol, que tracta sobre els recursos econòmics captats per mitjà de fons competitius (obtinguts en convocatòries d’àmbit nacional, estatal i internacional) i els que provenen de fons no competitius, i fa una menció especial als fons captats en el programa marc europeu Horitzó 2020 (H2020) i en les convocatòries l’European Research Council. Si examinem l’èxit de les universitats públiques catalanes en el període 2014-2018 en el programa marc H2020, veiem que aquestes obtenen un total de 265 M€ sobre els 1.080 M€ assolits en tot Catalunya. En el context de l’Estat espanyol, Catalunya capta quasi un 30% dels recursos de l’H2020 en aquest període (tenint en compte que la població catalana representa el 16% de l’espanyola).

En les convocatòries d’Starting Grants, Consolidated Grants, Advanced Grants i Proof of Concept promogudes per l’European Research Council, el 2018 les universitats públiques catalanes aconsegueixen un total de 32 concessions, que representen el 50% de les obtingudes a l’Estat espanyol, al nivell de països com Finlàndia, Noruega o Bèlgica.

El segon capítol analitza la producció científica de les universitats públiques catalanes, que es compara en termes de volum, impacte i eficiència a escala catalana, espanyola, europea i mundial. L’informe demostra que la producció científica de les universitats públiques catalanes lidera la producció generada per les institucions de Catalunya que es dediquen a la recerca (sis de les deu institucions catalanes amb més producció científica, incloent-hi instituts de recerca i hospitals, són universitats). D’altra banda, la productivitat del personal docent i investigador i la del personal dedicat a la recerca, doctors amb dedicació a temps complet, de les universitats publiques catalanes, ha anat augmentant gradualment durant els darrers cinc anys. L’informe mostra que el sistema de recerca català se situa com un dels que té més impacte en el context de la UE-15, malgrat una despesa en R+D encara per sota de la mitjana.

El tercer capítol es dedica a la innovació i a la transferència de coneixement a la societat. Com en les edicions anteriors, els indicadors que s’hi analitzen són les sol·licituds de patents i d’extensions internacionals, el personal tècnic amb funcions de transferència, la creació d’empreses derivades dels resultats de recerca, les càtedres universitat-empresa-societat i, com a novetat d’enguany, l’aportació del sector privat al finançament de la recerca. En la present edició de l’informe s’hi introdueix per primera vegada l’anàlisi de l’aportació del sector privat al finançament de la recerca del sistema universitari públic català. Es pot observar que un 20,8% dels fons captats (58,8 M€) provenen del sector privat. Majoritàriament, els fons privats s’adjudiquen d’una manera no competitiva i procedeixen en un 65% dels casos d’entitats espanyoles amb ànim de lucre.

Tanmateix, l’informe també fa palès que queda camí per recórrer. Els índexs d’innovació són millorables si es comparen amb els d’altres economies europees similars. Cal un esforç incremental per a apropar universitats i empreses i perquè aquestes acabin gaudint de la formació, el coneixement i la creativitat dels nous doctors formats a les universitats, que s’ha de traduir en innovació. D’altra banda, la finalització del programa marc H2020 i l’inici del nou programa Horitzó Europa ha de significar una oportunitat per a incrementar la captació de recursos per part del conjunt d’universitats públiques i per a millorar el percentatge actual del 25% amb relació al total de recursos d’H2020 a Catalunya. Creiem que l’impuls d’unitats de suport professionalitzat per a preparar propostes internacionals pot ser una millora significativa i plena d’èxit.