El I Seminari sobre Finançament Universitari reclama un sistema estable i previsible
L'ACUP va participar ahir, dijous 22 de març, en el I Seminari sobre Finançament Universitari, que va tenir lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. El rector de la UB, Joan Elias, en la inauguració va expressar el desig de donar continuïtat a la trobada i que esdevingui un referent. En la seva benvinguda als assistents, va recordar també el que per a ell és un factor prioritari en aquest tema a debat: el relleu generacional del personal acadèmic i del personal d’administració i serveis, i va assenyalar que per al bon funcionament de les universitats, cal passar del voluntarisme a la sostenibilitat. «El futur de la nostra societat depèn en bona part de com formem el nostre jovent», ha subratllat.
Per la seva part, el secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat, Arcadi Navarro, va qualificar «d'imprescindible» un debat sobre finançament. «Cal una millora, ja, del sistema de finançament, sobretot pensant en les generacions futures», va afirmar. També va manifestar agraïment pel sobreesforç de la comunitat universitària durant els darrers anys de crisi, i per haver millorat, fins i tot, el posicionament dels centres catalans malgrat les circumstàncies poc favorables. Igualment, va ressaltar «l'enorme retorn a la societat de l'activitat universitària i el seu impacte en el territori».
La primera ponent de la jornada va ser la britànica Jill Johnes, de la Universitat de Huddersfield, que en la seva intervenció va explicar com a Anglaterra s’ha passat d’un sistema de finançament centralitzat basat en la negociació i en l’assignació dels ingressos necessaris per desenvolupar les funcions de cada universitat, a un sistema descentralitzat sobre la base del rendiment assolit. També s’ha passat d’una universitat gratuïta per als estudiants l’any 1998 a una universitat, actualment, en què una gran part del finançament prové de les taxes que paguen els alumnes. Aquest canvi, va remarcar, ha comportat un sistema de préstecs per als estudiants, que paguen en funció dels seus salaris un cop graduats i incorporats al mercat laboral, i que s’ha estès així mateix als ensenyaments de màster i de doctorat. Segons Johnes, d’aquesta manera, les universitats britàniques han aconseguit una eficiència raonable també pel que fa a l’accés dels estudiants a la universitat. Entre alguns dels sistemes de millora implementats en les universitats britàniques ha esmentat el Teaching Excellence and Student Outcomes Framework i el Research Excellence Framework, que serveixen per reconèixer l’excel·lència de les universitats i que es volen aplicar també a les activitats de transferència. Entre els reptes de futur de les universitats del seu país, Johnes va apuntar la necessitat «d’assegurar la fortalesa financera i afrontar els canvis demogràfics».
Ben Jongbloed, de la Universitat de Twente (Països Baixos), va destacar en la seva intervenció que el finançament universitari ha d’aconseguir no només els objectius clàssics —garantir l’accés als estudis, la qualitat i l’eficiència—, sinó també buscar l’excel·lència en docència i en recerca, i que les recerques estiguin relacionades amb una tasca d’innovació. A més, va apuntar el fet que no totes les universitats han de fer el mateix, i que cal incentivar l’emprenedoria entre els estudiants. Així mateix, va posar un èmfasi especial en la diferència de concepte entre finançar segons el cost per aconseguir un objectiu o bé fer-ho sobre la base dels resultats obtinguts, un debat que, ha afirmat, està molt present als Països Baixos. En la seva intervenció ses va fer palesa l’heterogeneïtat que existeix a Europa pel que fa, per exemple, a les taxes que paguen els estudiants. També va fer esment als contractes per rendiment que s’han introduït a les universitats holandeses, de manera que el govern negocia amb cada universitat els termes del finançament que rep. Finalment, va presentar el finançament universitari com una piràmide en la base de la qual se situaria el finançament estable dels investigadors i els seus equips, mentre que la part superior l’ocuparien uns quants centres d’excel·lència amb finançament sobre resultats.
Juan Hernández, de la Universitat de Jaén, va aportar xifres sobre el finançament de les diferents universitats públiques de l’Estat espanyol i sobre les diferències entre les comunitats autònomes. Una de les conclusions que va destacar és que el finançament de les universitats és procíclic: empitjora si ho fa el PIB, i a la inversa. «Això no permet fer plans», ha denunciat. També va constatar la tendència a la privatització de la universitat a través d’un increment del pes de les taxes dels estudiants en el finançament. El professor va defensar un finançament estructural per a les universitats, també per a la seva tasca de recerca, «si no, qui investiga s’arruïna». Pel que fa a les taxes que paguen els estudiants, va manifestar que s’haurien d’establir segons la renda per capita de cadascú. Va acabar la intervenció assenyalant els aspectes positius malgrat tots els problemes: «No hem abaixat la taxa de graduats, hem implantat l’espai europeu i l’estructura de màsters amb menys professors i hem millorat en el rendiment acadèmic de l’alumnat».
Durant la tarda hi va haver un debat entre Josep Pallarès, director general d’Universitats de la Generalitat; Josep M. Vilalta, secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques; Francesc Xavier Grau, exrector de la Universitat Rovira i Virgili; Jorge Calero, catedràtic d’Economia Aplicada de la UB, i José García-Montalvo, catedràtic d’Economia de la UPF. Entre altres temes, es va abordar el debat sobre quants recursos cal destinar a les universitats. En aquest sentit, els ponents han assenyalat que cal garantir la suficiència financera i l'estabilitat. També s’ha emfasitzat la necessitat de tenir un sistema previsible de finançament i s’ha analitzat el pes que han de significar les aportacions privades, concretament les taxes dels estudiants. Aquí va assenyalar-se que cal tenir en compte la realitat del país i del seu sistema fiscal i s’ha produït un debat sobre la necessitat o no de les taxes que paguen els alumnes. Sobre la política de beques, es va posar de manifest que el sistema actual de beques és feble. Entre altres qüestions, es va defensar un sistema previsible i s’ha apuntat que també cal esforços en els ajuts per a batxillerat i cicles formatius. Finalment, tots els participants van coincidir que seria desitjable la creació d’una conselleria d’universitats, recerca i innovació en el proper govern, si bé això hauria d’anar acompanyat dels recursos necessaris i d’una priorització política.
Aquí trobareu les intervencions de la Jornada.
Font: UB
