L'experta en polítiques digitals Francesca Bria inaugura el curs de la UOC

Font: comunicació UOC

L'experta i assessora en polítiques de digitalització i tecnologies de la informació Francesca Bria ha estat l'encarregada de donar el tret de sortida al curs acadèmic 2021-2022 de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) amb la lliçó inaugural "A digital green deal for Europe's technological sovereignty" ('Un pacte verd digital per a la sobirania tecnològica d'Europa'). El rector de la UOC, Josep A. Planell, ha presidit l'acte des de l'auditori de Can Jaumandreu, la seu de la Universitat al Poblenou. El president del Patronat de la FUOC, Pere Vallès, i la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Gemma Geis, també han participat en l'acte, que s'ha pogut seguir en directe per internet.

Bria ha basat la seva ponència en les oportunitats que planteja l'etapa postpandèmia a l'hora de repensar la tecnologia digital i la innovació per traçar el camí cap a un futur més democràtic i sostenible. En aquest context, l'experta ha proposat un nou model de sobirania digital, que anomena digital green new deal ('nou pacte verd digital').

Bria ha explicat que, si jutgem per l'excessiva vigilància governamental denunciada per persones de diferents àmbits socials i acadèmics i per l'exposició reiterada dels usos i abusos d'alguns dels grans avenços tecnològics de les darreres dècades, "el nostre sistema encara no entén bé el tipus de poder que exerceixen les plataformes. No tenim les eines adequades per frenar aquest poder, regular-lo i posar la tecnologia al servei de la gent i del desenvolupament humà".

Un nou pacte verd digital europeu

Quina és la resposta europea a aquesta situació? Per a l'Europa d'avui, ser vista com una "superpotència reguladora" ja no és suficient, perquè, tot i que és molt important plantejar la necessitat de tenir regulacions, la Unió Europea també ha de continuar sent rellevant com a potència econòmica global mitjançant la innovació científica i tecnològica, fonamentada en els valors democràtics. En aquest sentit, Bria ha emfasitzat que "la regulació digital ha de sorgir dels pobles sobirans i els governs responsables, no la pot dictar una oligarquia tecnològica".

L'ambiciós projecte del nou pacte verd europeu es basa en una estratègia de creixement que busca descarbonitzar la nostra economia i esdevenir climàticament neutres l'any 2050. En aquest sentit, l'experta ha exposat que una de les transicions que s'estan duent a terme passa per la digitalització: "A Europa hi ha voluntats polítiques reguladores molt fortes, i penso que és probablement l'únic continent que està tirant endavant una nova constitució per als temps digitals". Bria ha destacat la importància que les noves regulacions europees tinguin la voluntat "de posar l'èmfasi en el benestar ciutadà, no només en la prosperitat dels consumidors".

Pel que fa als esforços europeus per tirar endavant un marc regulador molt més competitiu per a l'economia digital, l'experta ha parlat del projecte Gaia-X, que té l'objectiu de construir un sistema de núvol europeu i establir un estàndard de primera classe per a la seguretat, la sobirania i la interoperabilitat de les dades. "Aplicant aquest projecte es pot arribar a crear un fons europeu de dades que asseguri una economia de dades més justa, que augmenti la confiança dels usuaris i que mantingui els drets fonamentals dels ciutadans", ha assenyalat.

El futur del món digital

Bria, que actualment és la presidenta del Fons Italià d'Innovació i consellera de la Nova Bauhaus Europea, s'ha referit a la seva etapa a la ciutat de Barcelona —va ocupar el càrrec de comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l'Ajuntament entre els anys 2016 i 2019— i ha esmentat dos projectes d'èxit que actualment serveixen com a model de sobirania de dades en el context europeu.

Un d'aquests projectes és la plataforma participativa Decidim Barcelona, conceptualitzada per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3). Es tracta d'una eina desenvolupada localment que avui dia marca el camí i serveix com a exemple del fet que hem d'utilitzar les dades amb bons propòsits i en favor de la societat per millorar ciutats i fer-les més verdes, combatre el canvi climàtic i virar cap a la mobilitat sostenible, uns preus assequibles d'habitatge i millors democràcies. També ha esmentat la plataforma Decode, que dona el control a les persones i els ofereix l'opció de mantenir la seva informació personal com a privada o compartir-la per al bé públic.

Bria ha conclòs la seva ponència exposant l'oportunitat que enfronta Europa de marcar un camí basat en la "gran democràcia", que defugi el control absolut de les nostres dades per part de les companyies tecnològiques, d'una banda, o els grans estats totalitaris, de l'altra. "Europa té l'oportunitat de demostrar com l'humanisme digital europeu, amb un toc innovador únic, pot funcionar", ha assegurat. "Necessitem un nou contracte social. En aquest context, la sobirania digital significa que hem de tenir la possibilitat de marcar la direcció del progrés tecnològic i posar la tecnologia i les dades al servei de les persones, la societat i la transició ecològica. Això requereix aliances i un programa polític que ho posi en pràctica".

UOC, formar per transformar

La seu escollida per a l'acte ha estat l'auditori de Can Jaumandreu, al 22@, el complex on la UOC concentrarà tota la recerca i la docència i des d'on busca afavorir tant la interdisciplinarietat com la creació, la connexió i la divulgació. El rector, Josep A. Planell, ha destacat al seu parlament el paper que la Universitat pot i ha d'exercir en aquest context de transformació digital. Així, ha recalcat com la UOC "acosta la formació superior de qualitat, l'ajusta a les necessitats de cada estudiant i l'estén al llarg de la seva vida formativa, tot fent realitat el mantra europeu 'no one and no place behind' ('no deixar ningú ni enlloc enrere')".

En la lliçó inaugural també ha participat el president del Patronat de la FUOC, Pere Vallès, qui ha citat l'antic lema de Jules Verne "mobilis in mobili" —'mòbil dins de l'element mòbil' o, en llenguatge UOC, 'formar per transformar'— per definir la Universitat. En aquest sentit, ha exalçat la versatilitat de la investigació de les tecnologies digitals amb l'activitat humana, l'adaptabilitat de la institució davant dels reptes, l'ambició d'iniciatives com el Barcelona Hub d'Art, Ciència i Tecnologia (Hac Te) i l'element qualitatiu que suposa el fet que nou de cada deu persones titulades per la UOC tinguin una feina d'alta qualificació.

La darrera intervenció ha estat a càrrec de la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, que s'ha referit a la importància de la recuperació d'aquest departament per part del Govern. "Però, més que el càrrec", ha dit la consellera, cal posar l'èmfasi en "l'encàrrec que tenim com a país de situar el coneixement en el centre de les polítiques públiques de recuperació econòmica i social". Per dur-ho a terme, ha promès un millor finançament per a la recerca, un àmbit que considera fonamental per al progrés de les societats.

Durant l'acte també s'ha presentat la videomemòria del curs 2020-2021, amb la qual s'han repassat els fets més rellevants del darrer curs, que ha estat marcat per la celebració dels 25 anys de la Universitat, i el compromís de la UOC amb la transformació digital de l'educació i l'impuls a la recerca i la innovació.