L’impacte de la intel·ligència artificial, tema central de les X Jornades Catalunya Futura
Els proppassats 23 i 24 d’octubre es van celebrar a l’Hostatgeria del Monestir de Poblet les X Jornades Catalunya Futura amb el títol La intel.ligència artificial a Catalunya: modelant el present per transformar el futur i en el marc de la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (Plataforma CTI). Una quarantena d’autoritats acadèmiques, representants d’institucions públiques, directius del món empresarial i figures del món de la cultura hi van participar. En aquesta edició, les Jornades es van dedicar a comprendre l’estat actual de la intel·ligència artificial (IA) a Catalunya, des de la perspectiva dels diferents àmbits i sectors, així com a reflexionar i debatre sobre els reptes socials, legals i ètics que planteja el seu desplegament.
Les Jornades, moderades per Karma Peiró, periodista especialitzada en tecnologies de la informació i la comunicació, van començar amb la benvinguda de Quim Salvi, president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i rector de la Universitat de Girona (UdG), i Juan José López Burniol, vicepresident de la Fundació “la Caixa”.
Finalitzat l’acte d’obertura, Josep M. Vilalta, secretari executiu de ACUP, i Karma Peiró van introduir la Plataforma CTI i la dinàmica de les Jornades.
Tot seguit, va tenir lloc la sessió inicial La intel·ligència artificial a Catalunya: avenços, oportunitats i reptes de futur a càrrec de Ramón López de Mántaras, professor emèrit d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i exdirector de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) (participació online), i Karina Gibert, directora del centre d’investigació Intelligent Data Science & Artificial Intelligence de la Universitat Politècnica de Catalunya (IDEAI-UPC).
A continuació, es va realitzar la primera sessió de treball Els impactes socials, legals i ètics de la IA amb les intervencions de Mireia Artigot, investigadora Ramón y Cajal a la Facultat de Dret i professora afiliada a l’Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i Albert Sabater, professor Serra Húnter de Sociologia a la Universitat de Girona (UdG) i director de la Càtedra – Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya (OEIAC).
Aquest primer dia va acabar amb un sopar-tertúlia al voltant de la repercussió de la IA en l’art i la cultura protagonitzat per Lluís Nacenta, comissari, escriptor, músic i investigador en l’espai de confluència de la música, l’art, la tecnologia i la ciència, i Antònia Folguera, comissària del Sónar+D.
L’endemà, es van celebrar tres sessions de treball:
- La revolució de la IA en l’educació superior i la recerca, amb les intervencions de Davinia Hernández-Leo, catedràtica Serra Húnter i ICREA Acadèmia al Departament d’Enginyeria i de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i Ulises Cortés, catedràtic d’intel·ligència artificial a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i investigador del Barcelona Supercomputing Centre (BSC).
- La reforma i modernització de l’administració pública a través de la IA: digitalització i governança ètica de les dades, amb les intervencions de Núria Espuny, experta en Transformació Digital al Sector Públic, i Quim Brugué, catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Girona (UdG).
- La transformació empresarial per mitjà de la IA, amb les intervencions de Genís Roca, president i fundador de RocaSalvatella, i Ricard Gavaldà, CEO i cofundador d’Amalfi Analytics.
Es va posar punt i final a les Jornades amb la presentació d’unes primeres conclusions, de la mà de Josep M. Vilalta i Karma Peiró, i la sessió de cloenda que va comptar amb les paraules de Quim Salvi i de Xavier Rigau, vicepresident de Foment del Treball.
Les Jornades Catalunya Futura són una activitat organitzada anualment en el marc de la iniciativa Plataforma CTI que està concebuda com un espai de trobada, reflexió i diàleg d’alt valor estratègic entorn de temàtiques rellevants per al desenvolupament socioeconòmic del país sobre la base del coneixement. Les Jornades, dutes a terme a porta tancada, tenen la seva continuació en els Seminaris Catalunya Futura que, essent oberts al públic, cerquen promoure la discussió i l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques entre els agents amb el recolzament d’experts de primer nivell en els àmbits del coneixement i de la innovació, tant del context nacional com internacional. El proper Seminari Catalunya Futura se celebrarà en el CaixaFòrum Macaya el 13 de febrer de 2025.
Podeu consultar el programa, el llistat de participants, els documents de referència i les fotografies de les X Jornades Catalunya Futura, aquí.