RecerCaixa lliura 1,6 milions d’euros a 19 noves investigacions d’excel·lència que aposten per millorar el benestar social

Jordi Portabella, director de l’Àrea de Recerca i Coneixement de la Fundació Bancària ”la Caixa”, i Sergi Bonet, vicepresident de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i rector de la Universitat de Girona, acompanyats de Claudi Alsina, Secretari General del Consell Interuniversitari de Catalunya, han lliurat avui a CosmoCaixa els 19 nous ajuts atorgats als projectes seleccionats a la sisena convocatòria del programa RecerCaixa, que pretén impulsar i fomentar la recerca d’excel·lència a Catalunya, incrementar el progrés social i econòmic, i millorar el benestar de les persones.

La dotació total que han rebut el nous projectes ha estat de més d’1.605.400 milions d’euros. Amb aquesta nova edició, i sumant totes les convocatòries anteriors, des del 2010 fins al 2015, el programa RecerCaixa ha impulsat 139 projectes de 31 universitats i centres de recerca de tot Catalunya, als quals s’ha destinat, en conjunt, 9.905.408 euros.

A aquesta sisena convocatòria del programa, s’hi han presentat un total de 211 projectes de 42 institucions diferents, dels quals el 34 % són recerques de l’àmbit de les humanitats i la cultura; el 28 %, de les polítiques públiques; el 22 %, de l’educació, i el 18 % restant, de la inclusió social. Els 19 projectes seleccionats representen el 8,6 % del total i estan liderats per investigadors de 14 centres de recerca i universitats de Catalunya. D’aquests, n’hi ha 7 que pertanyen a l’àmbit de les polítiques públiques, 5 al de les humanitats i la cultura, 4 al de la inclusió social i 3 al de l’educació.

Coincidint amb l’acte de lliurament dels ajuts, tres investigadors del programa RecerCaixa ―dos d’ells seleccionats en convocatòries anteriors i l’altre el 2015― han presentat avui a CosmoCaixa les seves recerques, els resultats obtinguts i els beneficis que se’n deriven per a la societat. Es tracta de Narcís Parés, professor del Departament de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions de la Universitat Pompeu Fabra (DTIC-UPF), investigador principal del projecte Integració dels nens amb autisme en la societat mitjançant les TIC: IN-AUTIS-TIC (2013); Antoni Rodríguez, investigador ICREA de la Universitat de Barcelona i de l’IDIBELL, que lidera el projecte Impacte de la teràpia musical en la millora motora i emocional, i en la qualitat de vida, de pacients aguts amb ictus (2014), i Mireia Díaz, de l’Institut Català d’Oncologia – Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (ICO-IDIBELL) i investigadora principal del projecte Reduir les desigualtats en la prevenció del càncer de coll uterí: implementació d’un cribratge organitzat (2015).

Integració dels nens amb autisme en la societat mitjançant les TIC (2013)

El projecte, liderat per Narcís Parés, ha consistit en la creació d’un videojoc basat en un sistema d’interacció «de cos sencer» que té com a objectiu ajudar els nens amb trastorn de l’espectre autista (TEA) a manifestar i incorporar estratègies d’interacció social.

La instal·lació que incorpora el joc ha estat desenvolupada en col·laboració amb el Departament de Psicologia de Goldsmiths, de la Universitat de Londres, i la Unitat de Trastorns del Desenvolupament, de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Consisteix en una projecció circular sobre el terra, de 6 metres de diàmetre, que presenta un món màgic de quatre regnes amagats sota una boira virtual que els infants poden explorar activament movent-se en l’espai físic i virtual alhora. Tant els escenaris com les criatures màgiques que els habiten només apareixen i s’activen quan els infants exploren el territori, interactuen amb l’entorn o col·laboren entre ells.

La instal·lació, adreçada a centres d’educació especial i centres d’educació inclusiva, s’ha provat ja en un grup de 68 nens, de 10 a 14 anys, en el marc d’un estudi de laboratori a la UPF i en una escola inclusiva a Londres.

Els investigadors han comprovat que el joc va ser capaç d’augmentar i diversificar les actituds d’iniciació social i col·laboració ―com ara l’atenció conjunta, les demandes integrades, la coordinació, etc.―, contrarestant les deficiències en les capacitats de socialització i comunicació que solen caracteritzar els nens amb TEA.

Impacte de la teràpia musical en la millora motora i emocional, i en la qualitat de vida, de pacients aguts amb ictus (2014)

El projecte que lidera Antoni Rodríguez investiga l’efectivitat de la teràpia amb suport musical en el tractament de neurorehabilitació motora de pacients que han patit un ictus, una afectació neurològica que pot comportar l’aparició de dèficits motors, conductuals, perceptius o cognitius. Segons l’Organització Mundial de la Salut, l’ictus és la segona causa de mort i la tercera de discapacitat als països desenvolupats, ja que més del 50 % dels individus que han patit aquesta afectació presenten seqüeles de dèficit motor que afecten especialment les extremitats superiors.

La recerca s’ha fet en col·laboració amb l’Hospital de l’Esperança de Barcelona, i consisteix en un assaig clínic en què, de moment, han participat 20 pacients amb ictus en fase subaguda (fins a sis mesos després de la malaltia), que no tenien cap formació musical prèvia. De manera aleatòria, la meitat dels pacients han fet una rehabilitació estàndard, i l’altra meitat han estat assignats a un grup en el qual han rebut, a més, tractament de musicoteràpia durant quatre setmanes. L’entrenament consisteix a realitzar un conjunt d’exercicis amb un piano i uns tambors elèctrics. Posteriorment s’avalua la funció motora i cognitiva dels pacients, així com el seu estat d’ànim i la qualitat de vida, i se’ls fan proves amb ressonància magnètica per estudiar els canvis en la plasticitat cerebral associats a la teràpia.

L’estudi té previst ampliar el nombre de pacients fins a 40 i presentar-ne els resultats el 2017. No obstant això, els resultats preliminars indiquen que els pacients tractats amb musicoteràpia presenten millores més notables respecte de la funcionalitat de l’extremitat superior afectada, i també en la seva qualitat de vida. En paral·lel, s’ha dut a terme un estudi de cas únic durant quatre mesos amb un pacient d’ictus en la fase crònica de la malaltia, i els resultats han demostrat que el pacient continua millorant i que les millores es mantenen en el temps. Això demostra que, a la fase crònica de l’ictus, encara hi ha potencial de millora si es continua fent rehabilitació amb teràpia amb suport musical.

Reduir les desigualtats en la prevenció del càncer de coll uterí: implementació d’un cribratge organitzat (2015)

Mireia Díaz, investigadora del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer de l’ICO-IDIBELLi líder del projecte, ha explicat que aquesta recerca té com a objectiu avaluar el programa de cribratge cervical òptim a Catalunya tenint en compte totes les eines de prevenció actualment disponibles per promoure i facilitar l’accés equitatiu a les mateixes.

El càncer de coll d úter o cervical és altament prevenible donat en gran mesura a la disponibilitat de proves de cribratge acceptades i validades internacionalment per al diagnòstic precoç. L’evidència científica és suficient i universal a favor de l’organització de programes de cribratge de càncer cervical enfront als programes de cribratge voluntari, en el que les taxes de participació estan fortament correlacionades de forma inversa amb el nivell socioeconòmic.

El cribratge cervical a Catalunya és oportunista, a diferència dels programes de cribratge poblacionals de càncer de mama i colorectal. A Catalunya un 30% de les dones entre 25 i 65 anys no es realitza revisions ginecològiques regularment, majoritàriament dones amb un nivell educatiu baix, i per tant estan a risc de contraure aquest càncer. A més, el 80% de les dones diagnosticades anualment de càncer cervical, no tenen història prèvia de cribratge.

La implementació de qualsevol estratègia de salut en un sistema públic necessita estar recolzada no només per la seva efectivitat, sinó també per la seva eficiència (cost-efectivitat) i viabilitat (impacte econòmic). Segons ha explicat, els resultats d’aquesta recerca facilitaran la presa de decisions orientades a redissenyar la política pública de prevenció del càncer cervical per tal que sigui més àmplia, equitativa, efectiva, eficient, viable i sostenible.

Línies de recerca dels projectes seleccionats a la sisena convocatòria

Tots els projectes seleccionats aborden problemes socials des d’una perspectiva innovadora, i una part destacada de les recerques se centren en el disseny de polítiques públiques en l’àmbit de la salut per corregir desigualtats, com, per exemple, l’impuls de noves opcions terapèutiques per a malalties rares pediàtriques a partir de la l'experiència en el coneixement i maneig de la malaltia dels pares dels pacients i dels metges a través d’una web col·laborativa.

Altres recerques aposten per l’equitat en l’educació i analitzen la política d’atenció a la diversitat cultural a les escoles, així com la implementació de recursos per millorar l’expressió escrita de l’alumnat, especialment en entorns desafavorits.

En l’àmbit de la inclusió i cohesió social, hi ha estudis que investiguen les estructures de suport real formals i informals amb què compten les llars amb pocs recursos, i el seu manteniment en el temps, o les causes de la bretxa salarial de gènere en el sector empresarial. Però hi ha molts més projectes d’interès en altres àmbits socials.

Impacte de la producció científica a Catalunya

El programa RecerCaixa vol contribuir a impulsar la posició capdavantera de Catalunya en el camp de la recerca d’excel·lència, evitar que els investigadors hagin de marxar fora del país per trobar feina i atreure nous talents. Segons l’Informe d’indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes 2015, l’impacte científic de la recerca que es fa a les universitats públiques catalanes és un 33% superior a la mitjana mundial, la qual cosa demostra l’alt nivell d’eficiència del sistema de recerca català. A més, l’any 2014 Catalunya va obtenir 19 concessions de l’European Research Council (8 Starting Grants, 5 Advanced Grants i 6 Proof of Concept), que suposen 2,52 concessions per milió d’habitants, una dada molt per sobre de la mitjana, situada en 1,3 concessions per milió d’habitants.

Consulteu la nota de premsa adjunta per conèixer els títols dels 19 projectes seleccionats, els investigadors i centres de recerca que els lideren, així com un breu resum dels seus objectius.