RecerCaixa lliura 1,6 milions d’euros a 20 noves investigacions d’excel·lència que aposten pel progrés social
Àngel Font, director de l’Àrea de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”, Josep A. Planell, President de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), i Josep Joan Moreso, Director del programa RecerCaixa i President de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari, acompanyats de Francesc Subirada, Director General de Recerca de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, han lliurat avui a CosmoCaixa els 20 nous ajuts atorgats als projectes seleccionats a la vuitena convocatòria del programa RecerCaixa, que té com a objectiu impulsar i fomentar la recerca d’excel·lència a Catalunya, incrementar el progrés social i econòmic, i millorar el benestar de les persones.
La dotació total que han rebut els nous projectes ha estat d’1,6 milions d’euros. Amb aquesta nova edició, i sumant-hi totes les convocatòries anteriors, des del 2010 fins al 2017, el programa RecerCaixa ha impulsat 177 projectes de 31 universitats i centres de recerca de tot Catalunya, als quals s’han destinat, en conjunt, 13,1 milions d’euros.
A aquesta vuitena convocatòria del programa, s’hi han presentat un total de 283 projectes, dels quals el 28 % són recerques de l’àmbit de les humanitats i la cultura; el 23 %, de les polítiques públiques; el 28 %, de l’educació, i el 21 % restant, de la inclusió social. Els 20 projectes seleccionats estan liderats per investigadors de 18 centres de recerca i universitats de Catalunya. D’aquests, n’hi ha 5 que pertanyen a l’àmbit de les polítiques públiques, 6 al de les humanitats i la cultura, 5 al de la inclusió social i 4 al de l’educació.
Coincidint amb l’acte de lliurament dels ajuts, tres investigadors del programa RecerCaixa ―dos dels quals seleccionats en convocatòries anteriors i un altre el 2017― han presentat avui a CosmoCaixa les seves recerques, els resultats obtinguts i els beneficis que se’n deriven per a la societat.
El Dr. Ramón Gomis, investigador clínic de l’Institut d’Investigacions biomèdiques august Pi i Sunyer (IDIBAPS), catedràtic d’Endocrinologia a la Universitat de Barcelona, i investigador principal del projecte Menjar bé, envellir millor: avui, sardina (RecerCaixa 2013); la Dra. Rosa Estopà, professora titular del Departament de Traducció i ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra i co-investigadora principal del projecte JUNTS: superar barreres socioeducatives i afavorir l’alfabetització sobre les interferències i dificultats de comprensió de la informació i documentació dirigida a famílies d’infants afectats per malalties rares (RecerCaixa 2015), i el Dr. Miquel Domènech, professor titular del Departament de Psicologia Social de la Universitat autònoma de Barcelona i investigador principal del projecte Ètica per a robots que ens cuiden (RecerCaixa 2017).
Menjar bé, envellir millor: avui, sardina
L’augment de la diabetis tipus 2, íntimament lligat a l’occidentalització dels patrons dietètics i la inactivitat física, ha esdevingut un repte per a la salut pública, sobretot en el col·lectiu de la gent gran. S’ha observat en diversos estudis que les comunitats consumidores d’una dieta rica en peix presenten una taxa més baixa de malalties cròniques. En aquest sentit, l’objectiu del projecte liderat pel Dr. Ramon Gomis (IDIBAPS) ha estat investigar els efectes d’una dieta rica en proteïna de sardina sobre la incidència de diabetis tipus 2 en una població de gent gran amb risc de patir la malaltia.
En l’estudi han participat 200 voluntaris d’edat avançada i amb pre-diabetis que s’han sotmès, durant un any, a una dieta utilitzada clàssicament per frenar el desenvolupament de la malaltia. La meitat d’ells van rebre, a més, una dieta rica en proteïna de sardina. Després d’un any, es va observar que tots van reduir el risc de desenvolupar diabetis i el 34% van revertir la situació de pre-diabetis. 2. Destaca, el fet de que dins el grup que va rebre els suplements de sardina, va haver-hi un 50 % menys de nous casos.
A més, aquest grup amb suplements de sardina va disminuir la pressió arterial i l’índex de resistència a la insulina i va augmentar el colesterol HDL (el bo) i una hormona antiinflamatòria (adiponectina). També va augmentar el nivell d’omega-3 (especialment EPA i DHA), la qual cosa es relaciona amb una disminució del risc cardiovascular es pot lligar amb una disminució del risc de desenvolupar diabetis tipus 2. També va disminuir l’omega-6, afavorint la ràtio omega-6/omega-3, la qual cosa ha demostrat tenir un impacte beneficiós i preventiu enfront de aterosclerosis, obesitat i diabetis tipus 2. Es van estudiar també els metabòlits circulants i es va observar que el grup que va consumir sardina augmentava els nivells de taurina. La taurina és un aminoàcid que ha disminuït en persones amb diabetis i s’ha vist que les seves concentracions es relacionen inversament amb malalties coronàries.
JUNTS: superar barreres socioeducatives i afavorir l’alfabetització sobre les interferències i dificultats de comprensió de la informació i documentació dirigida a famílies d’infants afectats per malalties
El projecte liderat per la Dr. Rosa Esopà (UPF) i el Dr. Manuel Armayones (UOC) té com a objectiu millorar la informació i la comunicació entre els professionals de l’entorn sanitari i les famílies que tenen infants que pateixen malalties minoritàries.
En aquest sentit, s’han realitzat entrevistes en profunditat a 8 famílies amb les quals s’han pogut detectar les principals angoixes generades en les trobades amb els professionals de la salut i s’ha posat de manifest la necessitat d’establir relacions de confiança amb els professionals com a eix central d’una bona comunicació. S’han estudiat informes mèdics per aconseguir aïllar els paràmetres lingüístic-discursius que obstaculitzen la comprensió d’aquest textos tan rellevants per a les famílies. També s’ha realitzat l’exercici de contrast amb un públic no vinculat al camp de les malalties minoritaries ni al camp sanitari per a la comprensió d’un informe mèdic real amb un altre adaptat a partir dels paràmetres prèviament detectats com a obstacles de comprensió. Els resultats d’aquest exercici mostren que ni el públic amb més formació és capaç d’entendre un informe mèdic i que, en canvi, gairebé tothom pot entendre un informe mèdic adaptat.
Els resultats obtinguts en tots els estudis han permès construir una app,(disponible al mes de març) JUNTS, que ajuda a les famílies a transitar per les principals situacions comunicatives amb els professionals de la salut. El fil conductor de l’app són 7 reptes que conviden a les famílies a posar-se en diverses situacions comunicatives i afrontar els reptes de cadascuna. Cada repte està constituït per un vídeo amb testimonis directes de famílies afectades i de professionals de la salut, un hipertext adequat a les necessitats cognitives de les famílies, un diccionari bàsic adreçat al pacient i informació complementària de consells, recursos i enllaços. Aquesta app serà prescrita i utilitzada per les associacions de pacients de FEDER (Federación Española de Enfermedades Raras).
Ètica per a robots que ens cuiden
El projecte liderat pel Dr. Miquel Domènech (UAB) pretén aportar un marc ètic per al disseny i ús de robots socials en l’àmbit de la cura i la salut. Mes enllà de la robòtica industrial, la recerca actual en robòtica ens promet una incorporació progressiva dels robots a la vida quotidiana per desenvolupar tota mena de tasques incloses les de cura de les persones. En aquest context apareixen noves formes d’interacció entre humans i màquines, que posen de relleu la necessitat de reflexionar sobre el model ètic vinculat amb aquest desenvolupament tecnològic. Aquest projecte és una indagació, des d’una perspectiva interdisciplinar, sobre les oportunitats i riscos que aquestes noves formes de relació poden comportar. Per tal d’identificar i prevenir futurs no volguts i, alhora, potenciar els més desitjats, s’endega una reflexió sobre la dimensió ètica d’aquest procés des d’una perspectiva empírica i contextualitzada que integra diferents grups i actors socials concernits.
Línies de recerca dels projectes seleccionats a la vuitena convocatòria
Tots els projectes seleccionats aborden problemes socials des d’una perspectiva innovadora i participativa. Una part destacada de les recerques se centren en el disseny de polítiques públiques en l’àmbit de la salut des de l’empoderament ciutadà en el coneixement i anàlisi de l’impacte de la contaminació en la salut.
Altres recerques aposten per aprofundir en les necessitats i noves respostes de la formació lligades a les professions del futur a Catalunya o la innovació per la prevenció del bullying a l’aula.
En l’àmbit de la inclusió social, es presenten projectes que investiguen l’atenció actual a la població immigrada en relació a noves iniciatives ciutadanes respecte a la crisi dels refugiats, o l’impacte de la violència de gènere per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere.
En relació a les humanitats i la tecnologia, es presenten projectes que exploren les connexions semàntiques en els cercadors en contraposició a les relacions per paraules, o investigacions que volen donar resposta als nous dilemes ètics sorgits de les innovacions al voltant de la robòtica.
Impacte de la producció científica a Catalunya
El programa RecerCaixa vol contribuir a impulsar la posició capdavantera de Catalunya en el camp de la recerca d’excel·lència, evitar que els investigadors hagin de marxar fora del país per trobar feina i atreure nous talents. Segons l’Informe d’indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes 2016, les universitats públiques catalanes, amb un impacte superior a la mitjana mundial, ocupen les primeres posicions en el conjunt d’universitats de l’Estat pel que fa a la qualitat de la producció científica. Aquestes dades demostren l’alt nivell d’eficiència i excel·lència del sistema de recerca català. L’any 2015, Catalunya va obtenir 23 concessions de l’European Research Council, repartides en 4 Starting Grants, 6 Advanced Grants i 13 Proof of Concept, un 21 % més que l’any 2014.
*A l’annex que s’adjunta a la nota de premsa, es detallen els títols dels 20 projectes seleccionats, els investigadors i centres de recerca que els lideren, així com un breu resum dels seus objectius.
Més informació
Departament de Comunicació de l’Obra Social ”la Caixa”
Irene Roch: 934 046 027 / 669 457 094 / iroch@fundaciolacaixa.es
http://www.lacaixa.es/obrasocial
Sala de Premsa Multimèdia
http://premsa.lacaixa.es/obrasocial
Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP)
Rosario Martínez: 933 160 912
