Un estudi de RecerCaixa proposa estratègies per impulsar les capacitats emprenedores en l'àmbit universitari català

Ignasi López Verdeguer, director del Departament de Ciència de la Fundació Bancària ”la Caixa” i un equip d’investigadors del grup Formació Docent i Innovació Pedagògica (FODIP) del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona (UB), liderat per Francesc Imbernon, va presentar ahir, dilluns 18 de maig, al Palau Macaya de Barcelona, els resultats de l’estudi “Emprenedoria i universitat. Diagnòstic, bones pràctiques i línies d’actuació en l’àmbit universitari català”, que analitza quines són les actituds i les pràctiques de les universitats públiques catalanes respecte al foment de l’emprenedoria.

L’estudi s’emmarca dins el programa de recerca d’excel·lència RecerCaixa, que impulsa l’Obra Social ”la Caixa” en col·laboració amb l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), i recull les respostes d’una mostra de 735 alumnes, 161 professors i 29 vicerectors de recerca, caps d’estudis i directors de càtedres d’emprenedoria de sis universitats públiques catalanes: la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat de Lleida (UdL).

Els resultats de l'estudi constaten que malgrat el discurs institucional favorable, la creació d’unitats especialitzades, d’oficines de transferència de coneixement i la comercialització de patents dins l’àmbit universitari, l’emprenedoria té una presència escassa en els plans docents i d’estudis, ja que un 68% del professorat universitari no imparteix competències emprenedores en les seves assignatures i desconeix els recursos que el seu centre ofereix per desenvolupar-les. Només un 32% dels docents afirma que fomenta aquestes competències en les seves classes i, en general, tots consideren que els recursos amb què compten per oferir aquesta formació són escassos.

Pel que fa als continguts, les competències emprenedores que es treballen majoritàriament a les aules són, per aquest ordre: la responsabilitat, el treball en equip, les habilitats de comunicació, la iniciativa, la flexibilitat davant del canvi, l’actitud proactiva per resoldre problemes, la motivació i la creativitat, seguides per les habilitats per a l’anàlisi, la gestió, l’autoconeixement i el lideratge. Els docents que les treballen, ho fan amb activitats com la lectura i l’anàlisi crítica de documents, la recerca de dades, l’aprenentatge autònom i orientat a projectes, l’aprenentatge basat en problemes, l’estudi de casos i les exposicions orals, entre d’altres. No obstant això, un 63% dels docents afirma que dins del pla d’estudis no hi ha un procés de seguiment i d’avaluació de la competència emprenedora de l’alumnat, un 33% desconeix si n’hi ha i només un 4% afirma que sí que n’hi ha.

Pel que fa a l’alumnat, només un 37% afirma haver estudiat algun aspecte relacionat amb l’emprenedoria en les seves assignatures i, d’entre les activitats dutes a terme per desenvolupar aquestes competències, en destaquen, en primer lloc, les conferències de professionals experts (segons un 61,38%) i els seminaris (54,66%), seguits per la lectura de textos d’anàlisi (53,10%), la recerca de dades i la documentació (50,69%), les visites (42,24%), els casos pràctics (41,72%), les tutories (40,34%), l’estudi i la discussió en grup d’un tema (39,48%) i l’exposició oral o escrita d’informes (38,28%). Tanmateix, el 79% dels enquestats assegura que la seva formació en aquest àmbit no ha estat mai avaluada de manera específica, i en tots els casos es considera que l’oferta formativa que ofereixen les facultats en aquest camp és insuficient o la desconeixen.

Alhora, es detecta una manca de formació especialitzada dirigida als docents, de manera que pràcticament la totalitat dels enquestats no han rebut formació sobre aquest tema. Aquest fet podria ser una de les raons que fa que les competències emprenedores no es treballin suficientment a les aules universitàries. D’altra banda, i pel que fa a la majoria d’estudiants i de docents, el concepte emprenedoria està força “estigmatitzat” i s’associa a una actitud procapitalista, i no a competències i habilitats que poden millorar-ne el perfil professional i les perspectives d’ocupabilitat laboral en un futur, com ara la iniciativa personal, la creativitat, la facilitat per a la comunicació, la capacitat per assumir riscos i responsabilitats, o la flexibilitat i la capacitat per treballar en equip.

En vista d’aquesta realitat, els autors de l’estudi recullen i proposen diferents accions i estratègies centrades en tres àmbits: les polítiques institucionals, les polítiques docents i la metodologia d’aula. Es planteja, en primer lloc, una línia transversal d’actuació que pretén reorientar el concepte d’emprenedoria i proposar el de competències emprenedores, amb un sentit molt més ampli i aplicat a totes les àrees de coneixement, i no només a les vinculades a l’economia. Una segona línia d’actuacions s’adreça a millorar la visibilitat i la sensibilització de la comunitat universitària respecte de les competències emprenedores: millorar-ne els canals de difusió, comptar amb prescriptors en els diferents estudis i implicar el professorat i l’alumnat en el procés de difusió de l’emprenedoria a la institució.

Una tercera línia aporta propostes per millorar les competències docents del professorat a través de formació especialitzada (per exemple, a través de cursos en línia oberts i massius —MOOC—, tallers de simulació, etc.), de la creació d’un banc de bones pràctiques entre totes les universitats catalanes i, sobretot, de la valoració i acreditació de la competència emprenedora del professorat. La quarta i última línia d’actuacions es dirigeix a dotar d’estratègies per incorporar l’emprenedoria a les aules, com per exemple noves activitats d’aula o uns criteris d’avaluació específics per valorar la competència emprenedora.