Un sistema universitari al servei del progrés de Catalunya
Article de Quim Salvi, president de l'ACUP.
‘Si no saps cap on dirigir el teu vaixell, els vents no et seran favorables’, deia Sèneca. El mètode científic, el judici ponderat sobre les certeses que deriven de l'experiència i de l'anàlisi rigorosa ens dona majors garanties per encertar el rumb de les nostres universitats. Sabem cap on volem pilotar el vaixell del sistema universitari català i vull aprofitar que assumeixo la presidència de l’ACUP per compartir-ho públicament i demanar el suport polític i de la societat catalana perquè el vaixell de les universitats arribi a bon port i sigui font de progrés i de benestar per al nostre país.
En els darrers anys estem immersos en crisis humanitàries, econòmiques, sanitàries i climàtiques i no sembla que el futur a curt termini hagi de canviar. La missió de les universitats és passar a l’acció i cercar solucions, sumar intel•ligències que ens permetin sortir-ne reforçats com a societat. Com a governants universitaris ens cal encoratjar i estimular una actitud positiva i construir una societat intensiva en coneixement pel bé del progrés col•lectiu.
Aprofito que assumeixo la presidència de l’ACUP per demanar el suport polític i de la societat catalana perquè el vaixell de les universitats arribi a bon port
El primer aspecte del qual us vull parlar és la innovació, la clau del desenvolupament social i econòmic i del creixement intel·lectual. De fet, hem evolucionat com humanitat gràcies a la curiositat, al desig primigeni de saber, a la “curiositat com a aliment de l’esperit”, com deia Montaigne. A les universitats es crea i es desenvolupa el coneixement a través de la recerca, es socialitza una nova generació de ciutadans a través de la formació i es dissemina en benefici de la societat i dels sectors socioculturals i socioeconòmics.
La innovació ha de ser la pauta diària de les universitats, estimulada des dels equips directius i capacitant totes les persones que conformen la comunitat universitària. Ens cal una autèntica cultura innovadora. Parlo de transparència, informació pública, eficiència i participació en el camí cap a una administració completament digital; també, de fer confiança als equips de professorat que generen passió per aprendre i oferir-los la possibilitat de treballar de forma més autònoma, per tal que puguin aplicar les eines d’un aprenentatge adaptat a l’estudiantat i amb noves metodologies docents adaptades a les tendències que demana la societat; de polítiques per estimular l’activitat investigadora; de garantir la renovació de les infraestructures docents i de recerca; i, finalment, de desplegar adequadament la nova Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) perquè esdevingui una nova font d’oportunitats per a les noves generacions.
En les darreres dècades hem aplicat una política expansiva en nombre d’estudis i nombre d’estudiants, degut al creixement de la població i la universalització de l’educació superior. Aquest model s’està esgotant. S’anuncia un tomb demogràfic, amb una estabilització de la població catalana a mig termini. No estic dient que hàgim fet les coses malament. Les hem fetes bé: les universitats públiques catalanes són al capdavant dels rànquings estatals i ben posicionades en els internacionals. Catalunya s’ha situat entre els països amb major percentatge de població amb estudis d’educació superior. Però ara cal adaptar-nos i repensar el nostre model universitari: transitar d’un model més basat en la quantitat cap a un model que estimuli la millora constant de la qualitat. Una qualitat per a una universitat més inclusiva i més accessible. Per a això cal un nou model de finançament de les universitats públiques que promogui la qualitat i que impregni tota l’estructura universitària, la docència, la recerca, la transferència i la gestió; cal la requalificació de l’estructura de personal, repensar els plans de formació i reconèixer la qualitat en la carrera professional; cal desenvolupar polítiques d’adaptació als estàndards internacionals i prestigiar les universitats amb segells de qualitat; i calen estudis de grau i màster transversals, graus oberts, dobles titulacions, passeres de cicles formatius de grau superior a estudis universitaris i formació permanent i al llarg de la vida. Perquè estem davant d’un nou paradigma col·lectiu i també per a les nostres institucions
El tercer aspecte, del tot determinant, és la gestió dels talents. Les institucions no són res sense les persones. Aquesta afirmació pren tota la seva rellevància en l’arrel etimològica del mot universitat. Universitat prové del llatí universitas –el tot–, fent referència a una comunitat de professorat i estudiantat que comparteixen objectius comuns al voltant del coneixement.
Ara cal repensar el nostre model universitari: transitar d’un model més basat en la quantitat cap a un model que estimuli la millora constant de la qualitat
Les universitats som organitzacions integrades per persones capaces d'identificar els reptes que ens planteja la societat i proposar-hi solucions innovadores, com s’ha demostrat recentment quan gràcies a la ciència hem fet front, com a societat, i per primera vegada a la història, a una pandèmia global.
En el si de la comunitat universitària és indispensable crear i mantenir un entorn de confiança i d’il·lusió compartida, promovent el reconeixement i el gaudi de qui ensenya i de qui aprèn, de qui investiga i de qui gestiona: crear un entorn on ser feliç estudiant, treballant, vivint la universitat, amb reconeixement i retiment de comptes, on tothom pugui fer la seva aportació de millora.
Així, la gestió del talent passa per promoure la representació de l’estudiantat tant en el govern com en la vida universitària, i passa per captar i retenir el talent docent i investigador, propiciant un bon relleu generacional i de transmissió de coneixement entre generacions, i passa per treballar encara més per l’accés universal a l’educació superior i per una universitat, i aquí hi insistiré tantes vegades com calgui, igualitària i inclusiva; només així garantirem tenir, dia rere dia, una universitat millor.
Finalment, el darrer aspecte de què us vull parlar és el compromís social. Entenem el compromís social com a totes aquelles accions que ens porten a un món més equitatiu i amb igualtat d’oportunitats: igualtat per a les dones, per a col·lectius vulnerables o minoritzats socialment o cultural, per a persones amb discapacitats, necessitats específiques o problemes de salut; i també, per descomptat, compromís social amb el planeta a escala global, atenent els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
La gestió del talent passa per promoure la representació de l’estudiantat tant en el govern com en la vida universitària i captar i retenir el talent docent i investigador
En el context de la universitat, el compromís social s’ha d’assumir des de dues vessants: en primer lloc, a través d’una recerca ètica i responsable socialment, del compromís amb el desenvolupament econòmic i social sostenibles, de la reflexió crítica des del coneixement científic dels temes transcendentals de país, de polítiques d’atenció a persones vulnerables, en definitiva, a través d’una aportació, des del coneixement, per una societat més justa, lliure, inclusiva, solidària i democràtica. En segon lloc, i no menys important, la universitat ha d’assumir el compromís social també de manera individual, posant-nos en la pell de cadascun dels estudiants, noies i nois, a qui hem de poder oferir atenció personalitzada i, si cal, ajudar amb beques d’emergència, atenció psicològica o tantes altres coses que tenen un component individual i personal més enllà del compromís social entès de manera global.
Si poso l'accent en aquests quatre conceptes -la innovació, la qualitat, la gestió de talents i el compromís social- és perquè des de l’ACUP assumim un compromís ferm d'abocar tota la nostra capacitat de treball a continuar enfortint una universitat capdavantera pel bé del progrés social, la justícia i el benestar del nostre país. Reclamem més suport polític i econòmic perquè som plenament conscients que apostant pel coneixement i les universitats crearem una societat de major progrés, més humana i més justa.
Article publicat a La Vanguardia
I la versió en paper:
