Els reptes de l’educació superior i la investigació científica: Com transformar les universitats? – Cicle de Seminaris del CUIMPB-Centre Ernest Lluch

En el marc de la Setmana Mundial de l’Educació Superior 2022, que es celebra a Barcelona del 16 al 20 de maig, el CUIMPB-Centre Ernest Lluch ha organitzat un acte com a part del Cicle de Seminaris que duu a terme en col·laboració amb la Global University Network for Innovation (GUNi) i l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP). El Cicle pretén aprofundir en qüestions rellevants per a la política i la gestió universitària i de la investigació. 

Pots veure la gravació del seminari en aquest enllaç.

En aquesta ocasió, el CUIMPB ha posat fil a l’agulla als reptes actuals als quals s’enfronta la universitat pública en l’actualitat tot reflexionant sobre com podem transformar aquestes institucions per donar-los resposta. En un context de grans canvis socials, econòmics i tecnològics, i davant de desafiaments locals i globals com el canvi climàtic, la globalització i la crisi de la democràcia, les universitats han de qüestionar-se la funció social i els objectius estratègics.

Com ha de ser la formació universitària als inicis del segle XXI? Com promoure l'equitat i la igualtat d'oportunitats a l'educació superior? S'han de repensar els principis d'autonomia universitària i de llibertat acadèmica? Com poden contribuir les universitats a fer realitat l'Agenda 2030 de l'ONU i els Objectius de Desenvolupament Sostenible? Quins han de ser els perfils del personal docent i investigador? Com afavorir una investigació científica responsable i compromesa socialment?

L’acte, presentat pel Secretari Executiu de l’ACUP-GUNi, Josep M. Vilalta, ha comptat amb una introducció de Carlos Andradas, Rector de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo, qui ha apel·lat a les universitats, però també als governs, a prendre consciencia sobre el moment crític que viu el sector de l’educació superior: “Ens estem jugant el futur de l’educació superior”, ha sentenciat. I ha posat en relleu “la importància de suscitar aquests debats per prendre consciència sobre la situació actual, sobre quins són els reptes actuals i com fer-los front”.

Amb la mirada posada en els reptes socials actuals i les principals tendències que estem experimentant ­­-el retorn del nacionalisme; la creixent fragmentació, enlloc de cohesió, etc.- el ponent convidat, Sijbolt Noorda, President of Magna Charta Observatory (Bologna) and of the Academic Cooperation Association (Brussels), ha apel·lat a definir la universitat com una “comunitat acadèmica al servei de la societat”, posant l’accent en la importància de la comunitat sobre la individualitat i en la necessitat de repensar la universitat entenent-ne la seva funció social com a aspecte intrínsec i imprescindible de la mateixa.

Per donar resposta a les tendències que posen en risc la universitat, Noorda ha presentat 3 claus que les institucions d’educació superior han de tenir en compte i posar en pràctica:

• Cal monitoritzar els canvis contemporanis i el seu impacte en les universitats, incloent una seriosa autoreflexió per part de les institucions i un compromís ferm amb la comunitat.
• Les universitats han de ser comunitats obertes i tolerants i, a la vegada, un bon model per a la resta del món.
• Les bones decisions preses en termes de programes i aliances han de ser fetes des de la comunitat, superant les pràctiques individualistes i fragmentades.

Acabada la ponència de Sijbolt Noorda, s’ha celebrat una taula rodona amb la presència del Secretari General d’Universitats del Gobierno de España, José Manuel Pingarrón, Francesc Pedró, Director de l’Institut Internacional de la UNESCO per a l’Educació Superior a Amèrica Llatina i el Carib, Daniella Tilbury, Comissionada de Desenvolupament Sostenible i Generacions Futures del Govern de Gibraltar, i Josep M. Vilalta, Secretari Executiu de l’ACUP-GUNi. La taula, moderada per Júlia Miralles de Imperial, Delegada de Ciència i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona, ha posat el focus en com transformar les institucions universitàries per construir societats democràtiques, de progrés i sostenibles.

Les intervencions dels ponents del debat han permès aportar interessants perspectives i diagnòstics sobre els reptes contemporanis des de territoris diversos en relació amb l'educació superior, alhora que posar sobre la taula les pràctiques que es promouen des de les diverses institucions representades per donar resposta als reptes i les dificultats. Mirant endavant, "cal repensar què fem i com ho fem des de les institucions d'estudis superiors" si volem aconseguir una universitat que treballi per la justícia social, ha sentenciat Tilbury.