La recerca de la UPF a Europa: un balanç excel·lent en el programa Horitzó 2020
Font: comunicació UPF
Un cop tancat el programa Horitzó 2020 de la Unió Europea, la Universitat ha obtingut un total de 85,6 milions d’euros de finançament, repartits entre 176 projectes, xifres que suposen un augment del 16 i el 24%, respectivament, en relació a l’anterior programa FP7. La UPF, que ha destacat en l’àmbit de ciència excel·lent, ha assolit una ràtio d’èxit (relació entre sol·licituds presentades i projectes obtinguts) del 18%, força més alta que la mitjana a Catalunya, Espanya i Europa.
El balanç de resultats de la Universitat Pompeu Fabra dins d’Horitzó 2020, el programa marc de recerca i innovació de la Unió Europea (UE) vigent entre els anys 2014 i 2020, és molt positiu. Un cop finalitzada l’avaluació dels diferents projectes, la UPF es consolida com una institució de referència dins aquest programa, especialment en l’àmbit de la ciència excel·lent, i manté els fons de la UE com la principal font de finançament en recerca.
El programa Horitzó 2020, amb un pressupost total de 76.880 milions d’euros per al conjunt dels estats membres de la UE, ha integrat totes les fases de la recerca i la innovació, des de la generació de coneixement fins a les activitats més properes al mercat. S’ha estructurat en tres grans pilars: Ciència Excel·lent (pilar I), Lideratge Industrial (pilar II) i Reptes Socials (pilar III), a banda d’un apartat de projectes transversals.
Els resultats de la UPF a Horitzó 2020 la situen com la quarta entitat en captació de fons de la Unió Europea a Catalunya i la setena d’Espanya
En xifres globals (dades de juliol del 2021), la UPF ha obtingut 85,6 milions d’euros i 176 projectes finançats, xifres que representen, respectivament, un augment del 16 i el 24% respecte a l’anterior programa marc, l’FP7 (2007-2013), que va suposar l’inici de la transició de la Pompeu Fabra cap a una universitat intensiva en recerca. Els resultats de la UPF a Horitzó 2020 la situen com a quarta entitat en captació de fons de la Unió Europea a Catalunya i la setena d’Espanya.
Enric Vallduví, vicerector de Recerca de la Universitat, afirma que “els resultats assolits són molt bons, i a més si tenim en compte la dimensió de les institucions: la UPF és força petita en comparació amb les altres entitats, i això fa que els resultats, vistos en termes relatius, siguin encara més meritoris”.
- Ràtio d’èxit i pes del finançament europeu de la UPF respecte al sistema universitari
Els 176 projectes de la Universitat que han rebut finançament (99 en consorci, dels quals 17 com a entitat coordinadora, i els 77 restants de manera individual) han sorgit d’entre un total de 977 sol·licituds presentades, una relació que suposa una ràtio d’èxit del 18,01%, força per sobre de les mitjanes de la Unió Europea (11,97%), Espanya (12,86%) i Catalunya (13,70%).
Enric Vallduví: “Cada sol·licitud que es genera representa una inversió important de temps i esforç i per això una ràtio d'èxit superior a la mitjana implica un estalvi per a tothom que hi participa”
El vicerector Vallduví emfasitza la importància d’aquesta xifra, i el que suposa en termes d’eficiència per a la institució: “Cada sol·licitud que es genera representa una inversió important de temps i esforç i per això una ràtio d'èxit superior a la mitjana implica un estalvi per a tothom que hi participa”.
Si ens centrem en el finançament obtingut per la UPF en relació al sistema universitari, les xifres també són molt positives. A escala estatal, la Pompeu Fabra ha aconseguit un 6,5% del total de finançament procedent dels fons europeus (quan el professorat de la UPF representa prop de l’1% del total del sistema universitari d'Espanya). A Catalunya, el percentatge de finançament obtingut per la UPF sobre el conjunt del sistema universitari puja fins al 21,43%.
- Augment del nombre de projectes al llarg de temps i importància del Servei de Recerca
Al llarg dels set anys en què ha estat vigent el programa marc Horitzó 2020 (2014-2020), l’obtenció de projectes s’ha incrementat com a resultat de l’augment de la qualitat i competitivitat de la Universitat. Així, els primers anys del programa, el nombre de projectes s’aproximava als 20 anuals, mentre que els darrers anys, la xifra ha estat més propera als 30.
Eva Martín: “Assessorem i ajudem el personal docent i investigador a identificar els instruments i les convocatòries més adequades a la tipologia de projecte i els donem suport a l’hora de preparar la sol·licitud”
El Servei de Recerca de la Universitat és una peça clau en aquesta bona feina que es fa. Eva Martín, cap del Servei, explica que “assessorem i ajudem el personal docent i investigador a identificar els instruments i les convocatòries més adequades a la tipologia de projecte i els donem suport a l’hora de preparar la sol·licitud”. A més, des del Servei s’organitzen activitats per apropar les oportunitats de finançament i reflexionar sobre les diferents iniciatives.
Accedeix al reportatge complet aquí.
