“Més enllà dels diagnòstics: igualtat de gènere i incorporació del talent femení a l’educació superior, la investigació i la gestió universitària”
El cicle de seminaris Universitats i Gènere “Més enllà dels diagnòstics: igualtat de gènere i incorporació del talent femení a l’educació superior, la investigació i la gestió universitària” celebrat els passats 5 i 6 d’octubre, dona continuació a la col·laboració entre el CUIMPB-Centre Ernest Lluch i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP).
Són nombroses les anàlisis i diagnòstics que situen els reptes de la igualtat de gènere en l’àmbit de l’educació superior i la recerca, tanmateix no es pot parlar d’una incorporació completa de la perspectiva de gènere i manquen solucions concretes als reptes.
Quins són els mecanismes per trencar el sostre de vidre en el camp de la investigació? Com poden les institucions d'educació superior contribuir a la igualtat de gènere? Quines experiències exitoses s'estan duent a terme a tot Europa? Com s'està incorporant la perspectiva de gènere a Espanya en l'àmbit de l'educació superior? Aquestes han sigut algunes de les qüestions que han guiat les ponències i debats del cicle, buscant traçar reflexions pro-positives que aportin línies i accions per la igualtat de gènere en el camp.
El cicle ha comptat amb dues jornades, la primera, el dia 5 d’octubre, centrada en la situació actual i les experiències de transformació europees, la segona, el dia 6 d’octubre, focalitzada en el sistema nacional d’educació superior. El cicle de seminaris va ser inaugurat amb les paraules de benvinguda i presentació de Margarita León, directora de CUIMPB-Centre Ernest Lluch, i Josep M. Vilalta, secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i director de la Global University Network for innovation (GUNi).
La Dra. Manuela Naldini, professora de Sociologia del Departament de Cultura, Política i Societat de la Universitat de Torí, va fer la ponència inaugural posant el focus en les dades per avançar cap a la formulació de polítiques. Així destacava que ens trobem davant d’un procés feminització dels estudis superiors, on les dones estan més present als estudis superiors i presenten millor rendiment. No obstant, segons s’avança en la carrera universitària s'augmenta la bretxa de gènere, es dona una segregació vertical i horitzontal que acaba portant a un gràfic de tisora ja que les dones deixen més l’acadèmica després del doctorat i reben menys posicions dins la universitat.
“La petición de medir el rendimiento y la mayor exigencia de producción debido al giro neoliberal que afecta a la academia, así como a muchos ámbitos de la sociedad, está reforzando las brechas de género.”
Defensa que sense dades no hi ha polítiques i que cal posar el focus en canviar el sistema, no les dones, per això són necessàries accions multinivell que facin front a les barreres a tots nivells i àmbits que es troben les dones.
La taula rodona d’experiències europees sobre com transformar les institucions universitàries per incorporar la perspectiva de gènere va comptar amb les veus de Neus Pociello, directora executiva de l’Institut Català de les Dones (Departament d’Igualtat del Govern de Catalunya), Jorg Müller, Investigador IN3-UOC expert en gènere i tecnologia, i Lejla Ramić-Mesihović professora de la Universitat Internacional de Burch, Bòsnia i Herzegovina. S’hi van remarcar la importància de la transversalització de la perspectiva de gènere en totes les polítiques públiques i, en especial, la importància de l’Estat del Benestar i els serveis socials com a proveïdors de suport i qualitat de vida. Concretament, Ramić-Mesihović va posar sobre la taula la bretxa de gènere pel que fa l’autoritat o les posicions de govern: si bé dos terços dels vici-rectorats els ocupen dones, no hi ha cap dona rectora a Bosnia-Herzegovina, i apunta, entre altres factors, a la pobresa del temps que afecta en major mesura a les dones.
La segona jornada del cicle va iniciar-se amb la presentació de l’estudi “Bretxa salarial de gènere a les universitats públiques espanyoles” (Ministeri d’Universitats, CRUE, ANECA) a càrrec de Pilar Carrasquer (Professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i Coordinadora d’Igualtat de l’ANECA). L’informe posa de relleu que les bretxes salarials acostumen a donar-se per la part dels complements salarials com a reflex de dedicacions diferenciades i biaixos en la valoració del que es considera meritori. Aquest estudi s’ha ampliat a totes les universitats espanyoles i s’espera que creï un procés en cascada que provoqui polítiques per revertir la situació.
Anna Berga, presidenta de la Comissió de Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) va exposar el marc estatal per l’aplicació de polítiques de gènere en l’educació superior i la investigació. Va posar de relleu els avenços en la incorporació de la perspectiva de gènere en el marc legislatiu a través de la promoció d’entorns més diversos i igualitaris i erradicant la discriminació en mesures recollides a la Llei de la Ciència. No obstant, cal major sensibilització i un canvi de cultura institucional perquè el que s’avança per llei permei i s’implementi.
“Incorporar la perspectiva de gènere no és només qüestió de justifica social, sinó de qualitat de la docència y la recerca universitària.”
La jornada i el cicle va concloure amb una excel·lent taula rodona sobre els reptes i accions dutes a les universitats de l’estat espanyol des de l’òptica de la investigació, l’acreditació del personal acadèmic, la docència i les polítiques de les unitats d’igualtat. Aquesta taula va reunir les veus de Gemma Marfany, delegada del rector per a la divulgació científica i membre de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona; Inés Soler-Julbe, tècnica de l'Observatori de Igualtat de la Universitat de València; Núria Salán, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia i Coordinadora acadèmica del programa de gènere de la Universitat Politècnica de Barcelona; Maria Bustelo, co-directora del Grup de Investigació sobre “Gènere i Política” de la Universidad Complutense de Madrid; i Maria Olivella, coordinadora de la Unitat de Igualtat de UOC.
